Aquesta seria la primera pàgina del llibre. La manera de trencar el gel amb el lector i fer que el mateix s'involucri en la història.
I molt aviat donaré dades i en sabreu més coses. De moment us deixaré tres o quatre pinzellades de com funciona aquest món que encara no hem descobert, però que no trigarem en fer-ho, jo sols vull avançaros la seva existència. Que ningú us enganyi, ja fa molt que els humans volten per l'Univers.
Presentació
El meu món també és la Terra
Hola, el meu nom és Iriha, i sóc la mare de Dalroc. Us sonen rars els noms? Potser sí que ho són per a vosaltres, que encara no heu arribat on els meus viuen. Però no tenen res d’estranys, de fet, som la vostra generació perduda, un món que volen fer-vos creure impossible, una existència paral·lela, una escissió que algú va provocar.
Us creieu únics? Us agradaria, oi? Doncs heu de pensar, per un moment, que potser som nosaltres els que vivim la línia essencial del temps i la vostra és una discrepància alternativa. Imagineu-vos com un senzill recurs prescindible dins del caos vital de l’univers conegut. No ho dubteu, potser la ficció sou vosaltres, però tot plegat és irrellevant. Ara tenim un nexe de connexió i l’aprofitaré per explicar-vos com hem viscut la nostra realitat i, si ho voleu, miraré de fer-vos-la viure com si fos aquella amiga que us escriu una carta.
En aquesta missiva descobrireu un lloc on l’amistat i la confiança són quelcom més que dos mots. Alguns dels noms que sortiran us seran familiars, però la majoria seran nous per a les vostres oïdes i per als vostres ulls... i malgrat sembli complicat, us serà fàcil reconstruir-los.
Prepareu-vos, doncs, a viatjar en el temps i l’espai, sense moure-us d’on sou. No tinc cap dubte que la meva nissaga us atraparà. Us parlaré del meu fill, en Dalroc, i de la jove Mareia, del mestre Xolnir el vell i el seu amic en Gruf a qui diuen “el foll follet”. També sabreu d’en Jhonha de Daroban, un homenot excepcional, coneixereu la menuda i forta Irua, i us parlaré de l’Armac el meu company, i també sabreu coses d’altres personatges que us anirem presentant, a poc a poc i aviat, tot al seu moment.
En el temps i l’espai on els meus viuen no hi ha combustibles orgànics, ni forats a la capa d’ozó, i de les guerres dites convencionals ens en parlen els vells com d’un fet horrible superat per la humanitat, malgrat no les tenim tan lluny. Però aquest és sols un apunt allunyat del tema principal de la història, un detall banal, una pinzellada que en un altre moment potser us n'expliqui les raons.
Us cal que allargui aquest preàmbul? Crec que serà millor començar amb la narració dels fets. Seguiu-me!, entreu i gaudiu de la meva realitat. Veniu al lloc on he viscut fins ara i, transgredint normes de la vostra ciència que teniu per certes, prepareu-vos per retrobar els indrets d’un temps que heu perdut, on hi viureu una història que, ho sé del cert, alguns dels vostres haurien preferit que restés amagada.
Si us hi fixeu una mica, veureu una cara de gat en el planeta. Amb imaginació es pot veure! A Groc, els gats són importants, ja ho veure-ho!
Groc 2124
