dijous, 20 de juny del 2013

El Jhonha amb Styr i la Blava

Avui tenim una aproximació que fa temps vaig dibuixar tot imaginant el Jhonha. la seva fesomia està molt propera a aquesta imatge.

Una aproximació al Jhonha

La segona és una imatge captada en un vídeo musical a internet i jo l'he adaptat per mostrar la relació entre les dues llunes més grans de Groc, els dos satèl·lits Styr i Blava, en una nit a Groc poc abans de la conjunció. Styr és la que més brilla i la Blava és el seu reflex més pàl·lid.
Styr i la Blava en una nit de Groc

Juny 2013

dissabte, 4 de maig del 2013

La Fonda del Delta

En aquesta primera imatge podeu veure a la Mareia que rep la visita no esperada de dues persones que no coneixia fins aquest moment; el Jhonha i la Irua.
L'escenari és a la fonda del Delta Borgei (amb el seu gat de torn afegit a l'escena).


En aquesta segona imatge podeu veure la idealització poc reeixida (segons la meva visió) d'un altre Unicoal, aquest pertany al sud del planeta, on hi viuen uns humans diferents, els Gonaes, i d'ells agafa el sobrenom; Unicoal Gonae.

 
 
Arribats fins aquest punt de la història, gairebé podem dir que hem avançat una quarta part, però amb els dos capítols que aviat tindreu a les mans ja haurem sobrepassat la tercera part del camí i enfilant l'ecuador de tot plegat.
 
Ànims i gaudiu del relat lectors!

Els qui sols teniu els dibuixos, aneu imaginant la història, espero que aviat també la gaudireu.


Ferran
Terrassa Maig 2013

diumenge, 28 d’abril del 2013

L'Unicoal i la platja dels pescadors

Segueixo amb els dibuixos per aproximar-me jo mateix els llocs per on passa la història.
La primera imatge ens porta a la platja on treballen els habitants del poble de pescadors, es pot veure una barca lligada en un pal de la platja i un parell de persones fent tasques, un d'ells saluda a Mareia mentre passa pel camí.
 

Aquesta segona imatge és una aproximació ideal a l'unicoal, la cavalcadura que acompanya a Mareia en el passeig fins la fonda del delta Borgei.

 
En una nova entrega us mostraré una altra imatgte ideal d'un germà d'especie d'aquest unicoal que ara heu vist.

diumenge, 7 d’abril del 2013

Mareia, camí del delta Borgei.

Dues imatges del viatge de Mareia, a la recerca de Dalroc en el seu camí per la costa.


En aquesta segona imatge veiem Mareia asseguda en un penya-segat, contemplant una barca de pescadors que retornen a casa, tot cantant cançons i remant al ritme de la tonada que marca el timoner.


Com ja he dit anteriorment, no sóc bo dibuixant, però em defenso, i així també us vaig mostrant i fent més visible el món, tan similar al nostre però tan distant i diferent, de Groc.

Ferran d'Armengol
Abril 2013

dimarts, 19 de març del 2013

SILEVIR I EL CASAL D'IRIHA

Avui dues imatges més de les terres on Dalroc ha viscut amb els seus pares; Iriha i Armac, a tocar del poble de Silevir.


Primer una imatge on es pot veure (intuir) el paisatge proper al casal d'Iriha, a Silevir, amb el riu Silena que desemboca al mar de Vilulit.

localització ideal de Silevir a la boca del Riu Silena.
Amb aquestes imatges vull mostrar una aproximació al món de Groc, com es pot presumir, molt similar a la Terra en principi, però té les seves coses que el fan diferent. 

Cal anar llegint!


En aquesta segona imatge una visualització ideal del comiat entre Dalroc i Xolnir en el camí del penya-segat que porta fins Silevir, a tocar del casal.

Dalroc i Xolnir s'acomiaden a tocar del casal d'Irina
Seguiré penjant imatges per ajudar a visualitzar el camí que segueixen Mareia i Dalroc.

Sols un apunt, en el paisatge de Silevir i la boca del riu, no cal fer gaire cas de les proporcions i les distàncies, són aproximacions a la realitat, l'escala és una mica inexacta.

Aviat més material.




dimarts, 12 de març del 2013

Dalroc i el Casal de Silevir

El dibuix no és el meu fort, no sóc mestre en aquest tema, però faig allò que puc.

Aquest serà el primer capítol de les visualitzacions que, més o menys malament, faig jo dels protagonistes i de les localitzacions. No vull dir amb això que aquestes il·lustracions surtin també en el llibre, però sí que es podran veure en el bloc, com a mínim de moment, qui sap que ens amaga el futur...
 
 
El casal d'Iriha i família a Silevir



En aquest primer dibuix faig una aproximació de com podria ser el casal on viuen Iriha, Armac i Dalroc, en el començament del relat.
 
Tot l'imaginari de Groc és molt semblant a la nostra Terra, i les converses i diàlegs són molt comprensibles, per la simple raó que la majoria d'aquells qui parlen també han viscut o viuen a la Terra, i el seu lèxic és l'habitual de la gent del nostre planeta.



Dalroc, el príncep de la nit

El lèxic utilitzat en el cas de la Mareia no és exactament de la Terra, ja que en un principi ella és d'un altre indret en aquest moment vital, però qui sap si també ha viscut abans a la Terra i ara no ho recorda, o potser hi viurà en un futur, o en una altra realitat... mons paral·lels.
 
En el segon dibuix podem veure el somni de Dalroc muntant un cavall alat i com el Príncep de la Nit. Malgrat que ja veurem que no anava per aquí el Vell Xolnir amb les comparacions que fa. Però això ja ho anireu descobrint, a poc a poc.
 
 
Groc. Primera realitat 2117 any a la Terra

divendres, 1 de març del 2013

PRESENTACIÓ

Aquesta seria la primera pàgina del llibre. La manera de trencar el gel amb el lector i fer que el mateix s'involucri en la història.

I molt aviat donaré dades i en sabreu més coses. De moment us deixaré tres o quatre pinzellades de com funciona aquest món que encara no hem descobert, però que no trigarem en fer-ho, jo sols vull avançaros la seva existència. Que ningú us enganyi, ja fa molt que els humans volten per l'Univers.
 
 
Presentació


El meu món també és la Terra


Hola, el meu nom és Iriha, i sóc la mare de Dalroc. Us sonen rars els noms? Potser sí que ho són per a vosaltres, que encara no heu arribat on els meus viuen. Però no tenen res d’estranys, de fet, som la vostra generació perduda, un món que volen fer-vos creure impossible, una existència paral·lela, una escissió que algú va provocar.

Us creieu únics? Us agradaria, oi? Doncs heu de pensar, per un moment, que potser som nosaltres els que vivim la línia essencial del temps i la vostra és una discrepància alternativa. Imagineu-vos com un senzill recurs prescindible dins del caos vital de l’univers conegut. No ho dubteu, potser la ficció sou vosaltres, però tot plegat és irrellevant. Ara tenim un nexe de connexió i l’aprofitaré per explicar-vos com hem viscut la nostra realitat i, si ho voleu, miraré de fer-vos-la viure com si fos aquella amiga que us escriu una carta.

En aquesta missiva descobrireu un lloc on l’amistat i la confiança són quelcom més que dos mots. Alguns dels noms que sortiran us seran familiars, però la majoria seran nous per a les vostres oïdes i per als vostres ulls... i malgrat sembli complicat, us serà fàcil reconstruir-los.

Prepareu-vos, doncs, a viatjar en el temps i l’espai, sense moure-us d’on sou. No tinc cap dubte que la meva nissaga us atraparà. Us parlaré del meu fill, en Dalroc, i de la jove Mareia, del mestre Xolnir el vell i el seu amic en Gruf a qui diuen “el foll follet”. També sabreu d’en Jhonha de Daroban, un homenot excepcional, coneixereu la menuda i forta Irua, i us parlaré de l’Armac el meu company, i també sabreu coses d’altres personatges que us anirem presentant, a poc a poc i aviat, tot al seu moment.

En el temps i l’espai on els meus viuen no hi ha combustibles orgànics, ni forats a la capa d’ozó, i de les guerres dites convencionals ens en parlen els vells com d’un fet horrible superat per la humanitat, malgrat no les tenim tan lluny. Però aquest és sols un apunt allunyat del tema principal de la història, un detall banal, una pinzellada que en un altre moment potser us n'expliqui les raons.

Us cal que allargui aquest preàmbul? Crec que serà millor començar amb la narració dels fets. Seguiu-me!, entreu i gaudiu de la meva realitat. Veniu al lloc on he viscut fins ara i, transgredint normes de la vostra ciència que teniu per certes, prepareu-vos per retrobar els indrets d’un temps que heu perdut, on hi viureu una història que, ho sé del cert, alguns dels vostres haurien preferit que restés amagada.

 
 
 
Si us hi fixeu  una mica, veureu una cara de gat en el planeta. Amb imaginació es pot veure! A Groc, els gats són importants, ja ho veure-ho!
 
 
 
Groc 2124